A les portes del poble, envoltat d’oliveres i silenci, s’alça el Mas Miró. Aquesta masia familiar va ser el refugi i la font d’inspiració de l’artista durant dècades. En aquest espai íntim i ple de vida rural, Miró va pintar obres essencials com La Masia (1921-1922), símbol de la seva connexió profunda amb Mont-roig.

Visitar el Mas Miró és endinsar-se en el món personal de l’artista, passejar pels seus espais originals i entendre com aquest racó del Baix Camp va donar llum a una nova manera de mirar el món.

Al cor del nucli antic, l’Església Vella acull una altra joia del llegat mironià fruit del diàleg entre dos artistes: el Tapís Miró-Royo. Creat a partir d’un disseny original de Miró i teixit pel mestre Josep Royo, aquesta obra monumental simbolitza la col·laboració i la continuïtat del seu esperit creatiu.

Els colors, les formes i la textura del tapís ens recorden la vitalitat i l’energia que Miró va trobar sempre a Mont-roig.

“La Masia” és la creació més emblemàtica de l’etapa figurativa de l’artista. La minuciositat de l’obra, com si de cal·ligrafia es tractés, enamorà a Hemingway que li comprà el quadre. És un inventari de la quotidianitat de la vida de pagès, volia resumir en un sol quadre tota la seva vida al Mas. S’explica que després de començar-lo a Mont-roig l’acabà a Paris descalç, trepitjant terra i herbes del Mas.

A Joan Miró li agradava baixar a la platja de la Pixerota a nedar i a fer exercici físic. Era la platja on dibuixava les seves conegudes estrelles mironianes i que més tard es convertirien en un dels símbols més representatius de la seva obra. La platja de la Pixerota li serví d’inspiració per a crear una de les seves primeres obres pictòriques “Platja de Mont-roig”.

Les formes naturals de l’Espai Natural de l’Ermita de la Roca van inspirar el jove Miró, que hi va deixar fluir la seva influència cezanniana. L’artista afirmava que el secret de la seva obra era l’equilibri, i precisament aquest equilibri el va trobar en el conjunt de l’Ermita de Sant Ramon: la seva posició sobre el penyal roig, les formes cúbiques de la roca i la manera com tot el paisatge sembla desafiar les lleis físiques van captivar profundament el geni.

El quadre Mont-roig, el poble és una de les representacions que Miró dedica poble de Mont-roig. La pintura mostra la vista des de les Creus, on destaca la majestuositat de l’Església Nova i un entramat de cases atapeïdes que deixen entreveure carrers longitudinals orientats cap al mar. Aquesta obra pertany a la primera etapa pictòrica del geni, marcada per una mirada atenta i emotiva al paisatge de Mont-roig.

El quadre Poble i església de Mont-roig és una de les interpretacions que Miró fa del seu poble natal. L’obra sintetitza tot el treball realitzat fins aleshores i alhora anticipa la seva nova etapa figurativa. Hi apareix la figura d’un camperol, un gran número 173 traçat intencionadament, les típiques canyes de tomaqueres que es transformen en simbòliques estrelles mironianes, i al fons, l’Església Nova en construcció.